The population as of 2013 was 21,150,000. The city proper is the 3rd largest in the world. Can you believe 21m people as one city? One reconsiders what we understand as a village, small town, big town or city. In Spain we say that Barcelona, Madrid, Bilbao and Valencia are cities, when next to New York and London are big towns, which in turn, are big towns next to Asian cities!
We arrive in Beijing the days before their National Day, what they call the Golden Days as there's a 10 day holiday and most Chinese go and visit family. Travel becomes chaos, or so they say, as millions of them fly and take trains. And we know well enough that queueing is not one of their strengths.
Mooncakes and unbelieveably long queues to purchase them, people with up to 20 boxes chock-a-block with these round pastry delicacies only eaten on these days.
Huge and extremely elaborate flower displays all over the capital, in Tiananmenn Square, the main street between the square and the Forbidden City. Piles of boxes of coloured petals in Red lanterns hanging from street lamps, army patrolling streets, all getting ready for the big day, on 1st October this year. Dates vary from year to year, depending on full moons, etc.
Hotels are considerably more expensive, as are flights and domestic transportation. Throngs are expected to flood the streets and the sights.
We only get to see this bit of the preparations, and the fireworks in HongKong where the whole event is to a much smaller scale.
On our night in Beijing, we stayed at the Happy Dragon Hostel, run by an English bloke. It is in an alley under the Wahaha hotel near Dongsi metro station, 5 minute walk from Wanfungie shopping street, and not far from Tiananmen etc. Conveninent and not noisy. Judit and I had stayed there two years before.
Cool market in the morning. Local, cheap and fresh breakfast next door, early morning taichi round the corner.
I want to see more of the Hutongs, go to places I didn't go on my first time, I want to show S what I liked my first time, like the night food market and the other market off wanfungie, I want to go to temples, and to ghost street (which I didn't).I want to marvel at some of the most incredibly innovative architectural shapes I've ever seen.
Architecture-wise, Asia is indeed pioneer in all sorts of shapes and the dimensions are just unbelieveable. Lost for words when you see the shape of buildings strength- and gravity-defying modern buildings. Google for GALAXY SOHO and you'll know what I am talking about! and theYanki Kempinski hotel, and the TV building and the Egg- the opera house near Tiananmen - many many others you can't help but see on the drive into town from the airport.
At the same time, just consider these architectural monsters from the ground floor height of hutongs, thankfully, still standing and existing today? What do elders think of the new Beijing? it's the Beijing of the youth, of the expats, of capitalism and money and expansion and growth, it's the Beijing making an statement, putting itself on the map for what's going to be a very long time. I would love to go back a third time and spend days exploring new modern buildings, camera in hand.
After Changchun:
A Beijing ja fosc, arribem a l'estació on jo fa dos anys vaig agafar el Transsiberià per anar a Mongolia, un dels millors viatges de la meva vida. Tot i que no me n'adono fins que sóc a l'exterior. Taxi i a l'alberg 161 Lishi Hostel. Volta per sortir de la zona de l'estació i ens val menys de 2€! tot i que ens deixa a other end of the hutong i hem de caminar força. Són llargs aquests hutongs!
Check-in i sopar pel nostre mateix carrer. Dona en una barbaque vendor using ahair dryer to keep charcoal burning and get meat cooked quickly; suquets de colors.
No sabem quants dies ens quedarem a Beijing o en aquest mateix hostel. Vull anar a Pingyao, el que comporta una o dos nits fora. Reservem gairebé dia a dia! De bones a primeres, m'agobia la idea d'estar una setmana sencera en una mateixa ciutat però al final ho vam fer i ha estat genial. Hi ha tant a fer i tant a veure que no t'acabes mai la ciutat. M'hi hauria quedat més temps de bona gana.
...
Anem al
7, Lama Temple (Yonghegong metro station)
Metro, caminem una estona, hutongs a un cantó, una cafeteria a la europea pel camí, parades i parades d'encens i ofrenes a la vorera i l'entrada.
No el vam visitar fa dos anys. Aquest any m'he informat millor sobre el que he de visitar a Beijing, a més del que no et pots perdre si només estas dos o tres dies a la ciutat. El Lama temple, potser perquè encara era festa a xina i hi havia molta afluència de devots de totes les edats m'ha agradat. Es tenedor del rècord guiness per "house" el buda més alt mai fet. 18 metres de buda que no se't permet fotografia. Els monjos estan a totes les sales vigilant. Molts molts devots a tot arreu! Molt d'encens i molta ofrena. L'encens és com el portador dels teus desitjos. Sovint no es pot cremar dins els recintes dels temples pero sí el pots oferir. El complexe d'edificis és gran, tot simètric. Hi ha fum i cendra d'encèns per l'aire.
D'aquí anem direcció a... per una zona de hutongs, a l'altre cantó del carrer d'entrada al Lama temple, després d'ahver fet un cafè - molt cuco amb fotos emmarcades d'ampolles d'Absolut vodka a les parets, molt occidental -i haver consultat geocachings per la zona.
Entrem al confucius Temple. Visita ràpida. Una de les sales té una exposició d'instruments musicals i campanes funeràries.Monjo taoista fora a qui li faig fotos gràcies a que uns altres guiris li demanen, crec. Un iaio molt curios, i de ben segur molt savi.
Llits de flors, arbres centenàris de formes capritxoses, amb textures interessants.
Al sortir un monjo taoista, de roba blava i monyo y barret negre, es deixa fotografiar pacientment i amb un somriure.
Girem a la dreta , per un hutong i ens trobem una formatgeria, botiga delicatessen en un hutong! Pa, embotit, xocolata belga i una baguet, això serà el nostre dinar! Que xulo! Hutongs, nets, habitats i amb vida. Xulo passejar per aquí. Anem de camí al metro per anar a les Bell and Drum Towers, de les quals només visitem la de la campana. Un cop més estan en mig de zona de hutongs. M'encanta! Llocs amb encant en hutongs mig restaurats. Els hutongs no tenen banys privats i ni clavegueres ni calefacció pero tenen un encant especial per la forma i concepte. Escales empinades per la torre, campana enorme, vistes a hutong i la ciutat.
D'aquí cap a la zona Olimpica.
La cançoneta one world, one dream, playing ceaselessly on the very intrusive loudspeakers all along the walk and me stretching out my arms everytime they said "one world one dream" as if wanting to hold the world in my arms, laughing.
Llarg, no s'acaba mai, no és ni mig dia i ja tinc mal de peus. Beijing té aixó... cansa, les distancies són enormes.
Més geocaching, el s flipant dels edificis olimpics. A mi "el niu", l'estadi olímpic, em decepciona, el veure els materials perd encant tot i que realment és impressionant.
Cometes a la tarda. Busquem entrada de metro, caminem mooooolt, volta a la mansana i no la trobem. Increíble lo gran que és tot. Edifici de la ibm, parc temàtic de tot xina quan veiem edificis tibetans allà al mig de carrer. Molt sorpresos deduim que deu ser un "poble espanyol" de Xina.
Metro i al centre després de caminar mooolt buscant l'entrada al temple de la pagoda que es veu alta, prop del niu... i res, deduim que aquesta pagoda és una reproducció del parc temàtic! Una santa volta per trobar la pagoda i l'entrada de metro...quan la teniem al costat d'on vam començar a caminar, pel cantó contrari! grrr Edicifi de IBM
Sopem mcdonalds??
8, summer palace
Després de gairebé una hora de metro, dos canvis i tota una línia, arribem a la zona del summer palace. Perduts a la sortida. Cap indicació a la vista, només un mur que et podia fer pensar que era la delimitació del palau. Prèvia experiencia amb un mur de similars característiques que la J i jo ja ens vam topar a Beijing's Temple of Heaven fa un parell d'anys.
Entrada al recinte, nowhere to be seen. Ens indiquen recta i a la dreta, girem i més mur que no s'acaba mai. Entrada! Diversos tipus d'entrada segons què vulguis visitar. Esmorzem entrepà sandwich (europeu) i cafè i cap a dins! De postal, llàstima que el dia estigués entrenyinat. Una lleugera i homogènia boirina cobria la zona. No ho enlletgia, ans al contrari, li donava un aire misteriós com de dia de pluja, però no és el que vols trobar-te quan vas de vacances. La pregunta és: és boirina, contaminació o smog? El lloc es un turó verd, dins Beijing però lluny del centre.
El summer palace de la dinastia Qing, i capritx arquitectonic de la Sissí, emperadriu, per fugir de la humitat de Beijing a l'estiu.No m'estranya, a l'octubre hi fa xafogor però amics que hi han estat a l'agost, es veu que és mortal!
Tot molt bonic, molt xinès, els colors imperials de verd i vermell hi són omnipresents, obvi pero cal mencionar-ho. Tal belleas la culmina tot un racó preciós, ple de salzes i passadissos coberts i construccions típiques xineses ple d'estudiants d'art fent la seva interpretació del lloc amb pintura i paper. Preciós. Un lloc ensisador, típic de postal, dels que sembla que siguin extrets de contes de fades o sets de pel·licula, com si realment no existissin hahahaha. Equiparable al Yu gardens de Shanghai.No us perdeu cap dels dos llocs.
Comprem dinar al super i mengem a l'alberg de cansats que ja comencem a estar, porsche groc al carrer. Sortim de nou...a...?
Dia 9
Dia 10
Matí al llit, refredada. El s va la Ciutat Prohibida i jo em quedo al llit. A la tarda anem al parc Jingshan amb vistes a la ciutat prohibida i tot beijing. Que bonic, l'altre vegada no ho havia vist. Lotus, grans gerros amb aigua i nenúfars. Gent de minories ètniques amb vestimenta tradicional visitant la ciutat, guiris al seu propi país. Un dia preciós, i amb sol i sense massa boira ni smog. Des d'allà tens una perpectiva de tota la ciutat, la immensitat i el contrast en els seus edificis, la superficie de la Ciutat Prohibida en un oasi de tranquil·litat.
dia 11
muralla xina, jo encara refredada. Contractem excursió a través del hostel.
recollim altra gent de diferents hotels, ...
emoció al divisar-la desde la furgo. Ara sí que em fa certa il·lusió veure-ho. Fins ara, venia més pel S que per què jo la volgués veure, de fet el primer cop a Beijing, tant Jud com jo no ens interessava especialment.
Entrades, quedem amb el conductor per l'hora i lloc de tornada i ens enfilem.Vam tenir la gran sort de poder-hi anar entre setmana i amb prou feines hi havia gent. Als caps de setmana s'omple de gom a gom sempre.
telefèric, ... trams, el sergio flipa. Molta pendent. Quin tram? Mutiyanyu crec que era el tram que fem entre els tres més propers a la capital, però no el que més. Està dividida en trams, més o menys allunyats de la capital, en més o menys bon estat.
Quina bestiesa fer una construcción d'aquestes característiques. Res que no hàgim sentit tots abans però ser allà convida a la reflexió i verbalitzar-ho, expressar-ho. La llargada, l'amplada, les dimensions de les torres i el grau d'inclinació tot perfilant els cims de les muntanyes. A qui se li acut fer una desfensa així?!
El S queda flipat i enamorat. El millor del viatge per ell, tot i que Shanghai ens ha agradat moltíssim a tots dos. Flipa d'estar allà. Ell no volia marxar de Xina sense veure aquest monument.
No hi fa calor, s'està bé, jo porto una mocador de coll que llavors m'he de treure a mesura que va entrant el dia, i amb els passos sobre el terreny tant poc homogèni i escalons tant alts per accedir a les torres i anar fent cims!
El S puja un tram que es veia massa enfilat pel meu estat físic. Jo l'espero en un punt i em dedico a admirar vistes i fer fotos dels teulats i d'ell a mida que va ascendint. Segur que li agradarà! :-9
Baixem pel tobogan, jo no les tenia totes perquè em sento una mica patosa però la veritat és que és xulo tot i que el S em diu que anava molt a poc a poc i vaig provocar una mica de cua, cosa que no crec que sigui certa perquè van permeten el pas segons el nombre de gent descendent. En fi, ... que va estar xulo. Aquesta opció per baixar resulta més econòmica que el telefèric i sense dubte és més divertida. Puges en telefèric i per baixar tens la opció d'a peu, tobogan o telefèric.
Tinc coneguts que critiquen al fet d'anar a llocs turistics perquè han estat reconstruits. pel turisme però hi ha llocs que val la pena aquesta reconstrucció per entendre què representava aquest ara-monument en el seu moment: ja per les dimension, ubicació, simbolisme, etc i aquest n'és un.
tornem en furgoneta
No comments:
Post a Comment