Hong Kong
He estat mirant fotos de Hong Kong. Realment és un lloc al·lucinant.
Segons el cens del 2010, més de 7m d'habitants en una superficie de 1104km2 (Espanya en te 505,992,000 km2 i 47m d'habitants i Mongolia menys de 8m d'habitants en 1,564,115.75 km2

Arrivada i primeres hores a Hong Kong
Primera introducció fou de nit. Arribem a Shenzhen al que jo crec una hora decent però ja és gairebé fosc. Al vol hi ha uns nanus americans que més tard ens assabentem que están estudiant a Shanghai, que em criden l'atenció. La presència de Westerners és baixa, som molt pocs els occidentals en vols interns xinesos.
Arribem, esperem les maletes i jo continuo preocupada per quan tardarem en arribar a Hong Kong. Si realment son 4 hores seran les 10 de la nit. Pregunto als nois americans i no en tenen ni idea. Pregunto a un parell de persones i em diuen que una hora fins la fronter en metro (9 yuans)  i una mica menys d'una hora de la frontera a hong kong (30 hgd) . Els nois s'enganxen a nosaltres. També hi ha servei de bus. La dona que ven tickets de bus menteix i diu que no hi ha metro davant mateix del rètol que n' indicava la direcció. Tindrà penques.
Això vol dir 2 hores + l'estona a immigració. Immigració vol dir immigració xinesa perquè surts de Xina i immigració Hong kong perquè hi entres. Dos tràmits,dos formularis i dues cues diferents. Ho fem tot junts, amb els americans. A veure si és cert! Bé...Sortim, camimem cap la l'esquerra a buscar el metro. Ben indicat. Tots al metro, cues llarguissimes per comprar el tiquet. Gent que es vol colar o desconeguts que demanen al de davant per comprar-li per estalviar-se la cua, i li faig un gest conforme jo ho he entès. 20 minuts de cua??
Metro, tota la línia verda fins la ultima parada. Per comprar la fitxa del metro, selecciones la parada que vols sobre la pantalla. Frontera. Indicacións més o menys clares. Seguir per immigració, foreigners (estrangers). Es una bona passejada. Targeta de sortida del país.
Caminem més i arribem a la Part de Hong Kong, entrada al país. Colen a gent. Entre una cosa i l'altre portem una hora a immigració i sense haver trobar moltissima cua.
Canviem diners per tal de comprar el ticket de metro que ens porta a Kowloon. Per cert, A Xina la primera/última parada (frontera) s'anomena Luohu però a Hong Kong Lo Wu.
Hi ha una gran plaça, el lloc confon una mica però no ens vam perdre, regne alguna mena de ordre i intuició per sobre el que és "overwhelming" de gran i de barreja.
Bé, un cop tenim els nostres tickets deixem els nanus allà i ens afanyem a agafar el tren que surt en tres minuts i que per sort, de les màquines a l'andana, és un moment! Per cert, hi ha un "quiet carriage", i es origen i final per tant no us podeu equivocar.
Acabo de llegir a algun lloc que hi ha un‘Tourist Cross-boundary Travel Pass’ més barat encara (see the MTR website).
Podem seure, una horeta més de camí. Ara el que no sabem és si amb el mateix tiquet de tren podem fer canvi a un altre metro. Ho fem però conscients que potser haurem de recular. Evidentment no podem sortir, ho demano, ens fa pagar 3HKD i sortim a East TsimTsha Sui station, gràcies als dots orientatius i de lectura de mapes del meu home i al fet que jo sabia quina aparença tenia el lloc on anavem, ho trobem de seguit. Bé ara entrar... el hong kong guest es troba en un edifici enorme, que segons on visquis dins ell, agafes un o un altre ascensor. Val, ho tinc tot apuntat gràcies als comentaris d'altres usuaris.
El lloc no té bona pinta però era de lo baratet... Ens trobem amb la situació descrita al booking.com, no hi ha ningu, hem d'anar a buscar als propietaris. Són 23h de la nit. Per ells i per nosaltres tardissim. Ens diu que es pensava que no ens hi presentariem!...
Beé resumint, una habitació tant petita com jo m'havia imaginat i més del que s'havia imaginat el meu home.
Ens vol cobrar més perquè és festa però això no és responsabilitat meva. Jo vaig reservar a un preu i ho vaig acceptar pel preu. "you are nice people". Excuses que la gent no s'hi presenta, hostelbookers, etc. Good English.No és culpa meva però a mi sempre em fan dubtar per si entren i ens roben mentre no hi som. (Més endavant, m'he assabentat que aquestes habitacions tan petites són pisos subdividits, i tal com vam poder veure a l'anar a buscar la propietaris, hi viuen families senceres dins 7 o 8 m2 o menys! Horroròs. Pq vaig agafar això? Pq s'ajustava a pressupost que volia per una habitació però amb vistes a tenir alguna cosa per si no trobava res més, la meva idea era continuar buscant pero un cop fet, me'n vaig oblidar, ho faig taxar de la meva llista mental de coses a "arrange". Grrr

A dormir, estem reventats. Ens porta una tetera.

1 octubre - primer dia a HK- ens llevem en aquesta habitació poc més gran que un llit de matrimoni + un minuscul bany. La pitjor habitació ensuite que he estat mai, 42€. On caram m'he ficat?! Marxem pitant. Flipem en del warren de passadissons de l'interior d'aquest edifici típic. Sortim direcció Kowloon park en busca d'una cafeteria per esmorzar. Tot està tancat, molt quiet. O és molt aviat o és perquè és festa?

Avui si haguessim estat a Beijing, hauríem vist tot el desplegament militar com un 12 Octubre a Madrid, però a "lo xino", molta més gent, molta més decoració, etc. És el dia de la festa nacional xinesa, que aquí també celebren amb uns focs artificials pel que ens diuen...ara no sé qui ni com, o sí, ho veiem a algun lloc però ens asasbentem ...ah sí al port ho posa, hi ha balles, gent preparada a primera fila arran de mar a punt amb els trípdes i camares ja a primera hora del matí per tal de tenir un lloc privilegiat per enregistrar aquest moment, quan els focs il·luminin el cel des de la illa de HK.

Val, on anem? Volem fer un cafè. Fa fresqueta al matí. Anem amunt, en direcció contraria al mar. Hem decidit explorar kowloon primer, i la illa demà.
Mosque la més gran de HK, Parc i passeig de comic amb estatues de comics tamany humà sinó més gran!, botigues i centre comercial que no s'acaba mai. Molta botiga de productes de salut i natural. A veure si compro per la iaia....però fa por que sigui una estafa o que no m'entenguin.


Ja endinsats al parc, veig una noia mooolt groga, amb ulls que semblen tnacats caminant molt raro. Gent fent taichi, meditant drets i molta noia musulmana fent picnic, homes jugant ja de bon matí amb uns somriures agradables. El s identifica a pullós anglès d'ahir davant les màquines de metro a immigracio HK que parlava d'on dormir etc i que no feia gens de gràcia.
El que més ens impressiona és la quantitat de noies, només noies, que hi ha reunides, preparant picnics i fent-se fotos, vestides iguals, coquetejant davant les pantalles dels seus smartphones, preparant picnics i lluint sabates molt originals algunes d'elles.

La vegetació és d'un verd intens. Un llac amb flamencs preciosos que veiem a través d'un a valla (chicken wire verd) i  rodejats de blocs de vidre i ciment, centenars de families visquent al limit de la verticalitat. No puc evitar pensar en el vent i la pluja, i passi el que passi allà dalt deu ser viscut de manera més exposada als elements, encara que estiguis protegit dins casa teva, dins els minusculs habitacles que deuen ser aquests pisos. Defien la verticalitat. Ni a NY he vist alguna cosa així. Bé encara dins el parc sortim per una

Sortim per nord oest (sobre mapa) del parc. Passos a nivell, Hotel Royal Pacific, de vidre daurat. Anem a una mena de port, Vicotria Harbour, on passegem pel que és el sostre d'un edifici. Des d'allà, quedem bocabadats al que veiem. Jo flipo de ser allà! la illa i els seus difuminats gratacels. coberts de boira, aquest famosíssim skyline és més llarg del que em pensava. Edificis alts i de vidre. Un cop més aquí a Àsia, veure en viu el que he vist cops en documentals i llibres em sobrepassa i sento agraïment de poder veure aquests racons de mons exòtics i meravellosos. He de treballar a Àsia una temporada, llàstima de la contaminació.

Pugem per un carrer de compres, Canton Road, el qual per accedir-hi hem d'entrar per un hotel, on anem a parar a un centre compercial, dins l'hotel que en porta a nivell de carrer (a baix) i compres!! A la farmacia aprofito per comprar coses per l'artrosis de la iaia amb gestos de mal a les articulacions! m'haurien donat un premi de mimica! hahaha. Farmacia Watsons, dins el centre comercial de Royal Pacific hotel imagino...

Gent fent cua a botigues cares: prada, gucci, etc. Gent fent cua per entrar, amb maletes de rodes. Centres comercials preciosos, super moderns i chic! Gent amb iphones i ipads amb roba cara o el que sembla  car. Es com NY. La parella que es casa, sortint del cotxe amb la noia que els protegeix amb un paraigua, homes elegants com sortits de revistes de moda, aparadors cars. Crec que el de Luis Vuitton tenia peces d'art que vam veure a una expo a Shanghai uns dies abans.

kowloon public pier and watch tower, tot decorat per la festa d'avui nit, m'atrauen molt les noies musulmanes i les seves vestimentes, colors i sabates especialment.

d'aquí ens endinsem cap dins als carrers i carrerons de la part sud est (sobre mapa, a la dreta de Nathan road) del Kowloon, rètols, tota mena de botigues sense el glamour de Canton Road, un Hong Kong més típic, més d'anar tirant, comerciants, botiguetes atapaides, edificis vells i mal conservats, tots amb els aparells d'aire acondicionat, cablejat elèctric a la vista,

Dinem en un lloc on tallen callos a la finestra del restaurant. Té pinta de cadena local. Yuen Kee restaurant. Correcte, res destacable.
voltem pels carrers, observant i mirant. Em fixo amb el constrat del edificis, és inevitable no veure-ho, em fixo amb les bastides de bambú amb la punta del terra tallada en forma de punta, en diagonal, el qual fa que el contacte sigui només a través d'un sol punt. < pel que fa al bambú, a Asia es construeixen edificis de 50 o 60 plantes amb bastides de bambú. Pel que sembla és resistent i alhora flexible. Digne de veure. Cal dir que si ho fan així, serà perquè els funciona.>
Estem per Man Ming Lin o lane..street.
Vespre, pugem per temple street i voltants: mercat, menjar, temple, ....
El temple TinHau (yau mai tei ) en una placeta, es preciós amb els espirals d'incens, el vermell, ...molt bonic, temple street cantonada amb public street.

Jade market
food market, incendi
sabates de goma que m'hi compro en una parada
mercat i colors verds de la fruita ben posada
wet market i peix viu de tota mena en galledes
cargols a la tarda vespre, en les parades de menjar pel mercat del Temple street night market, on hi ha de tot i més, souvenirs, bols, fundes per mobils i tablets, tot el que et puguis imaginar i més!

Focs artificials des del Sheraton, probem de veure'ls des de la cafeteria encara que hàgim de pagar un preu "desorbitat" per una cervesa però malauradament, aquesta nit només està obert pels clients de l'hotel, aprofito per fer fotos des de la finestra lateral i hi ha multituds baixant per Nathan Road. Uns espanyols a l'ascensor que ens porta a baix i acabem mirant els focs des del garatge de l'hotel, sense multituds ni perills d'empentes ni robatoris i un pel més elevats que a peu de carrer. La gent ho mira a través del mobil, hi ha gent que ha filmat tot l'acte. Duren, són llargs i no escatimen en recursos. Bonic.


Estem flipant.
Dinner? after fireworks? in fancy classic restaurant?

argument in our "room", a foreigner complains about the size and the conditions of accommodation. we are a bit scared in case the thing scalates. We eavesdrop from the toilet window. It goes on for a good 20 minutes?

following morning, we head for Central area in HK island. Skyline now will be Kowloon.
We buy buns and pastries in a western looking, well-stocked bakery and eat there, together with a wee bunch of other women. It's Oct 2nd.
geocaching in the gardens near Cenothaph, couple taking loving photos of themselves, while he is desperately trying to get a kiss from her. Hot. Financial centre
and Lantau island in the afternoon.


Hong Kong in the guardian
http://www.theguardian.com/travel/hongkong



El dia 6,
Changchun - Beijing en tren
a una mica més de la meitat del viatge, esmorzem amb calma i anem a agafar el tren cap a Beijing. És el dia abans del final de la festa - recordem que els xinesos han tingut uns 10 dies de festa aquest any perquè s'ha ajuntat la festa de la lluna plena i el "China National Day"  (parlaré d'això més endavant). Per qualsevol desplaçament intern havíem previst arribar a aeroports i estacions amb temps perquè si Xina en condicions normals està plena de xinos, en dies de festa com aquests en que tota la població es desplaça a veure familiars i de vacances i volta, pot resultar complicat. Aparellem això al fet que no fan cues, que es colen a on on poden, que van carregats amb caixes, bosses i paquests i maletes de rodes i tenim un xina en ebulllició.
Bé, dues hores abans de l'hora de sortida ens encaminem cap a l'estació de Changchun en cotxe, acabem ficats en carrerons plens de gent i paradedetes dels quals no sabem com sortir-ne. Ulls clavats al conductor del cotxe carregat blancs. L'estació descobrim que és enorme. Com no? Tot aquí és fet a "lo grande". Entrem per l'entrada est, sense veure cap altra entrada. Ens fiquem en un mar de gent que tb vol anar al vestibul principal, per passadissos vells fins a arribar a una part amplia i nova que ja reparteix i distribueix a la gent a diferents parts de l'estació. No tenim ni idea on hem d'anar però ensenyant el tiquet ens van indicant.
Passem les maletes per scanner pel que representa l'entrada nord, just a l'altre cantó d'on havíem entrat nosaltres. En fi,una odissea
Allà ja ens despedim dels acompanyants i mig flipats per les dimensions de la gran sala d'espera central identifiquem el nostre "gate", ja ple de gent esperant que obrin les portes.
Ens colem cap al davant esperant que obrin portes per la zona on m'he ficat. Una baralla davant nostre. Obren i entrem! Es surrealista. Les andanes son noves, trobem el vagó, sembla primera classe, mantell de punta, floretes de plastique i roba de llit en una cabina de 4, som nosaltres dos i una noia que aviat marxa i ve un home. . A les 13.05 en punt surt el tren.
Dormim, escric, miro per la finestra, observem la gent. No tenim menjar. Per sort a la seva hora de sopar, entre 5 i 6, passa una dona venen menjar i ens salva! Que contents estem de menjar-nos uns noodles!
A quarts de 9 del vespre arribem a Beijing.
El tren de Changchun a Beijing ens ha costat uns 35 euros, i era dels cars. Hem hagut d'agafar un tren de dia i car perquè no hi havia més disponibilitat fins dimarts seguent.